Per fi a Vancouver!

Són les 22:30 a Vancouver, les 7:30 del diumenge a Barcelona.
Acabem d'arribar al hostel i estem esgotades. És com si surts de festa tota la nit però sense alcohol, fum, música, ... i a 10 km d'alçada.
El viatge va començar amb males notícies. Ens vam adonar que l'escala que fem a Londres a la tornada és a aeroports diferents, així que si no aconseguim canviar-ho haurem de fer una gincana per arribar d'un aeroport a l'altre. Tenint en compte que disposem de 3 hores, que haurem de recollir les maletes, pillar un bus de Heathrow a Gatwick i passar pels infinits controls de seguretat, serà tota una gincana.
No hem aconseguit treure peles a l'aeroport, li preguntem al taxista si es pot pagar amb tarja i ens diu que cap problema. Resulta que el peculiar taxista està conduint un taxi que no es seu i si no li paguem, ell haurà de posar peles de la seva butxaca per pagar-li a l'amo, així que com que no s'enrefia de nosaltres, ens fa una ruta pels diferents bancs de la zona per què treiem calers.
Per sopar hem anat a un dinner. Demanem aigua i ens mira amb una cara de "De quin arbre us heu caigut?". Ens porta el diari del dia on diu que ningú begui aigua de l'aixeta perquè està contaminada per les pluges, en alguns centres comercials s'ha esgotat l'aigua embotellada, i la gent fa cua a les portes dels supermercats per comprar-ne :-S
El nostre hostel està al carrer amb més pubs per metre quadrat de la ciutat. El carrer està ple de gent i tots els locals són estil Pere IV a Poblenou. Està ple de polícia, en cotxes, en moto, a peu, segur que deu haver-hi més d'una baralla a la nit. Des de l'habitació se sent la música del pub de sota, però avui no crec que això sigui un problema per poder dormir.
Bona nit!